Hi ha un video molt bo de Farmamundi que roda per xarxes des del 2016 que malauradament continua vigent. En ell es veu a un home i una dona corrent una cursa. Fins ací res destacable. La particularitat és que al vídeo, iconogràficament, l’home i la dona no competeixen en igualtat de condicions. Mentre ell corre amb esportives, ella porta tacons. Ell rep suports i ella càrregues… Una escena molt encertada que en poc més d’un minut fa un relat de les desigualtats de gènere que ens oprimeixen a les dones. En aquell vídeo es feia referència a la falta d’equitat de gènere com a impediment per a tindre dret a la salut però podria valdre’ns per a moltes altres qüestions. Aconseguir els drets de les dones, la nostra vida mateixa, és sens dubte, una carrera d’obstacles maratoniana però crec fermament que acabarem guanyant-la. I ahí no haurem acabat la feina, perquè com estem veient recentment, amb alguns drets haurem d’estar vigilants. Ja ens va avisar la gran Simone de Beaviour que qualsevol crisi seria bona per qüestionar els drets de les dones. En aquest període tan complex i incert que vivim, allò assolit fins ara torna a qüestionar-se i els possibles avenços per a totes són percebuts com una amenaça. Com si visquerem a un dejavú tornen els debats que ja consideravem resolts com l’abort, la violència de gènere o la llargaria de les nostres faldes. Compromís seguirem apel·lant al diàleg amb la majoria parlamentària que defén els drets humans. Incidint, com ho hem fet fins ara, en les millores en salari base i ocupació estable així com que s’apliquen mesures correctores per reduir l’escletxa salarial, és una qüestió de primer ordre per a les dones. Que les mesures de conciliació han d’estar al centre perquè en les cures, ens va el futur com a societat i les dones no deuriem carregar soles amb eixa responsabilitat global. Que necessitem avançar el model educatiu per tindre una societat més respectuosa, inclusiva i equitativa… La llista és llarga i el camí cap a la equitat més. Per això a Borriana hem centrat el 8M, Dia Internacional de les Dones, en la figura de la dona a l’esport. Com a qüestió simbòlica però també central tenint en compte el que afecta a la resta d’àmbits com la salut, la representativitat social, l’economia, l’oferiment de referents… La cimera és alta així que haurem de seguir corrents per aconseguir, com va dir la gran Rosa Luxemburgo, “un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”. Per a Compromís serà clau que ho fem unides i amb un somriure perquè la cursa és llarga però la igualtat és la meta.
MARIA ROMERO CANO
Regidora d’Igualtat, Inclusió i Diversitat
Grup Municipal Compromís per Borriana