Arriba de nou el 8 de març i hi ha qui pensa que seguim amb la mateixa cançó, però la realitat és que hi estem pitjor. Tot i haver avançat en el temps, de nou, els drets de les dones trontollen. Hi ha tota una ona reaccionària que ens vol callades i invisibles. Ens vol fora de les polítiques públiques, de les decisions i del relat oficial. Ja hem avançat prou ens diuen. Inclús alguns s’atrevixen a dir-nos que ja tenim plena igualtat. La realitat no obstant, és que fa sols 15 dies que a les comarques de Castelló hem viscut la barbàrie masclista ben a prop. Però no oblidem que els feminicidis són la punta de l’iceberg. Sí, el masclisme més bàrbar ha colpejat massa prop de casa, recordant-nos que la violència no és una opinió ni una «batalla cultural»: és una ferida oberta que ens mata i ens viola per ser dones. Estem vivint un temps on alguns s’esforcen a esborrar la paraula «gènere» de les nostres institucions, com si el que no s’anomena deixara d’existir. Però mentre ells miren cap a un altre costat per no veure la realitat, a nosaltres ens trobaran enfront.
Els titulars que llegim des de fa uns mesos són desoladors però hem de tenir present que no són casualitats. Negar la violència masclista o retallar en igualtat és una decisió política que té conseqüències directes sobre les nostres vides. I les dades a Borriana són un espill que no podem ignorar: l’atur continua tenint rostre de dona: 6 de cada 10 persones aturades són dones. A més la precarietat colpeja amb més força a les nostres veïnes, amb una taxa de pobresa del 26,9% i sent nosaltres les que més ajudes socials demanem i qui pitjors pensions cobrem. També les que més permisos demanem a la feina per cuidar als nostres tot i que no som el 50% dels llocs de responsabilitat ni les que ostentem la propietat. Les dades parlen i demostren que això no és un debat teòric, és una qüestió de supervivència democràtica.
Davant això, no estem soles. Som milers les dones de Borriana que cada dia alcem la persiana, que cuidem, que treballem, que estudiem i que sostenim la vida. I ací et necessitem a tu. Necessitem la teua veu, la teua força i la teua mirada per a construir entre totes i tots eixa Borriana d’oportunitat per a totes les persones que ací vivim.
Et convidem a sumar-te, a implicar-te i a fer poble amb nosaltres. Perquè la nostra unió és l’antídot més potent contra la por. Quan ens agafem de la mà, quan compartim les nostres lluites, ens tornem invencibles. Davant d’aquells que voldrien fer-nos retrocedir dècades, la nostra resposta serà sempre la unió, la sororitat i l’esperança activa.
Suma’t a la lluita i implica’t per tu i per totes. Per les que han sigut i les que som. Per les que vindran. Perquè davant la injustícia, el silenci no és una opció. Borriana serà feminista o no serà. Serà per a totes o no serà.
Per la democràcia i el futur, les dones som la resistència!
Maria Romero Cano
Secretària local de Compromís per Borriana